Aquesta música es titula El condor pasa. L'instrument principal que es sent és una zamponya. Una flauta de pan. Les fotos són de Perú, un país sudamericà.
Espero que us agradi!!!dilluns, 16 de maig del 2011
El Guiro:
El güiro és un instrument de percussió. Està classificat dins de la divisió dels idiòfons (que sonen per si mateixos, sense cordes ni pegats), en la branca de raspadors. Els diferents tipus de güiro produeixen emissió de so al raspar un escuradents sobre la seva superfície ranurada. Els güiros tradicionals provenen de calabazo sec com la cabazos i les maraques.
El güiro de salsa o güiro cubà es tracta d'una closca d'una carbassa amb ranures en paral.lel sobre la seva superfície. S'aguanta a la mà esquerra, utilitzant la mà dreta per raspar les superfícies amb un palet. El güiro cubà és més gros que el güiro porto-riqueny, i és l'estàndard en la música de salsa llatinoamericana. Els güiros de salsa moderns es fan de fusta, plàstic o fibra de vidre. S'usen també en les orquestres danzoneras de Cuba i Mèxic, i és molt comú en la cumbia.
Les Chajchas:
Instrument musical de percussió peruà fet amb peülles d'ovelles. El seu disseny es realitza obtenint els cascs de l'animal en raïms i després es van fusionar en un tros de tira de tela. Les Chajchas és una música molt tradicionaldel folklore andí, s'utilitzen en moltes cerimònies i danses amb el suport rítmic i la seva existència es remunta a lescultures preincaiques. Si van jugar com sonalls, fent complement un de l'altre, que causa un so molt particular. Ésun instrument nou per a la seva figura.
El Bombo:
Són molts els tipus de bombos existents dins del folklore andí, i en cada regió reben diferents noms, formes i mides. D'aquesta manera pode trobar-nos caixas chayeras o tinyas a Bolivia (amb cilindres de poca altura i en ocasions un gran diámetre) o Bombos de cilindre alt a Argentina, on existeixen tambié variants típiques de cada regió concreta. Dignes de menció per la seva qualitat, són els bombos Salteñs, els Santiagueñs, i por suposat el bombo legüer, de gran tamany i que reb el seu nom per el seu potent i greu so, capàs de sentir-se a una llegua de distància.
El Mandolín:
El Mandolín actual, es un instrument de cordes dobles de metall i afinades com el violí, SOL, RE, LA, MI, amb una caixa de resonància que pot ser còncava o plana segons el constructor, i amb un diapasó de 18 a 20 trastes. Existeixen indicis que orienten la busqueda dels seus antecessors, en instruments petits amb caixa de resonància en forma de pera i còncava, que s'empleàven en la Europa del segle X.El Guitarrón:
El guitarrón chilè és un cordòfon de 25 cordes, que el seu orígen potser es remonti a principis del segle XVI. s'utilitza per acompanyar el el cant del poeta, per el qual es va construïr. És l'instrument musical preferit per molts grups.Encara que el seu nom pugui sugerir que se tracta d'un instrument derivat de la guitarra, el seu disseny, afinació i manera de tocar-lo és més semblantals cordòfins renaixentistes i barrocs, sobretot com la vihuela i una mica amb els archilaúdes.
El Charango:
El charango és un instrument musical vigent en les regions altiplániques de la serrala dels Andes en Amèrica del Sud. Els seus origens es remonten al secle XVIII en Potosi, (Bolíbia), com una adaptació indígena de la vihuela espanyola, desde on es va estendre a la resta d'Amèrica del Sud i el mon. Té cinc parells de cordes encara que hi ha variacions amb més cordes però sempre en cinc jocs. La caixa acústica es tradicionalment feta amb la caparazó d'un quirquintxo (tipus d'armadillo), però exploracions acústiquess van donar lloc a la fusta.
Rondador:
És la flauta de pan més típica de l'Ecuador. També està basada en una escala de conc notes, però entre tub i tub s'intercalen uns altres més llargs, tocant normalment dos tubs a la vegada, el qual li dónen un so molt característic del Rondador.
Paya o Antara:
Es toca principalment a Perú i Bolíbia. Normalment consisteix de set a vuit tubs de canya (cañahueca o carrizo) que dónen una escala de cinc notes (escala pentatònica). A l'equador existeix una flauta molt semblant, anomenada Paya.
El siku:
Es toca principalment a Perú i Bolíbia. Es uns flauta de pan d'orígen de l'altiplà Bolovià. Està dividida en dos instruments que es complementen. Cada instrument té la meitat de notes de l'escala (escala diatònica), i es toca per dos músics, que cada un contesta a l'altre.
divendres, 13 de maig del 2011
La QUENA:
La quena (del quítxua: qina) és un areòfon, semblant a la flauta. El seu origen es remonta a l'època precolombina als Andes Està formada per una sola estructura tubular de canya de bambú amb dues apertures verticals i sis forats frontals. Es feien majoritàriament a partir de la canya, tot i que també s'utilitzaven ossos, fang o plumes de còndor. La seva evolució va permetre anar passant de melodies pentatòniques a diatòniques, fins arribar a interpretar qualsevol escala cromàtica i, a partir d'elles, qualsevol classe de melodia. Avui en dia se segueix utilitzant a moltes zones del Perú i de Bolívia, encara que, en fer-se internacionalizat la musica dels Andes, es utilitza en tot el mon per nombroses qrups musicals. |
| Quenista |
dimarts, 10 de maig del 2011
dilluns, 9 de maig del 2011
Presentació:
Hola, aquest és el meu blog dels instruments andins, sudamericans. Us donaré informació sobre tants instruments com pugui. Si us interessa, mireu-lo.
Espero que us agradi!!!
Ernest S.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)